DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

En aquesta darrera fase, la de publicació, ha sigut una fase que he hagut de contenir els nervis. Sóc una persona molt metòdica i els treballs en grups mai són fàcils. M’agrada fer la feina amb tranquil·litat i bona lletra, no haver d’esperar a l’últim dia a fer-ho. Encara que escrigui això, vull deixar clar que s’ha fet amb temps, però no amb el temps que m’hagués agradat. Amb la sinceritat que m’aporta escriure aquestes línies, dir que un dia vaig haver de contenir els nervis. Èticament no hauria sigut correcte fer volar pels aires la cohesió del grup i, per tant, em vaig frenar (també es va parlar amb les companyes). Va ser el dia en què vam fer la portada, l’índex i la bibliografia. No ens vam distribuir, sempre des del meu punt de vista, la feina bé i a mi em va tocar la major part. Són coses, que sempre solen passar en els treballs en grup. Mai és equitativa la feina i sempre hi ha qui treballa més. Si pensem èticament, això no hauria de passar. Però sempre succeeix i jo també hauré provocat a molta gent aquest neguit al llarg dels anys.

Si reflexionem en el fet de com fer les tasques, hi ha bàsicament dues formes (de manera ràpida) fer cadascú uns apartats i fer-ho col·laborativament. Aquesta darrera implica molta més feina, però aporta molt més coneixement. En aquesta professió, i més si ja has treballat algun cop, t’adones que l’alumnat bàsicament només sap treballar amb la primera forma, la de repartir els apartats. Van a la forma fàcil i ràpida. Èticament seria correcte. Aquí entra els principis de cadascú. Si ens centrem estrictament en la feina de la publicació de la revista, crec que hem treballat bé. Totes hem col·laborat a la redacció de tots els apartats i això ens ha aportat un coneixement addicional.

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Comunicativament parlant, crec que és el repte on menys s’ha treballat aquesta part. Bàsicament només hem hagut de fer el traspàs de la informació que ja teníem redactada i preparada (la de la fase de desenvolupament) a net. Per tant, només hi ha hagut redissenyar una mica el text (en pocs casos) i ajustar-lo. Com a evidència d’aquesta adaptació, per no fer una revista pesada de llegir, s’ha hagut d’adaptar aquest apartat (entre d’altres).

Si ens fixem (encara que la qualitat no sigui la millor del món), aquí parlem del conveni col·lectiu del sector en el qual fèiem la revista. Comunicativament podríem haver optat per penjar totes aquestes parts del conveni a la revista. Però, vam optar per fer alguna cosa més útil i pràctica a la lectura. Si la persona que llegeix la revista l’interessa llegir l’article en concret, només ha de clicar a sobre d’allò que vol llegir. Vam creure, que comunicativament no es feia tant pesat i que mostraria més interès per a l’alumnat amb una forma més dinàmica.

COMPETÈNCIA DIGITAL

En aquesta darrera fase, digitalment, ha sigut on he après més. La meva experiència prèvia, abans del màster, digitalment era quasi nul·la. Professionalment havia estat lligat al món de l’assessorament i a banda d’editors de textos i fulls de càlculs, així com diversos programes de nòmines o de comptabilitat, i de tot allò que havia après a l’ESO i batxillerat podria dir que era nefasta en l’àmbit digital. Mai abans havia fet servir el Drive, mai abans havia fet servir Canva, mai abans havia creat un portafoli, mai abans havia fet servir google sites, mai abans havia fet servir internet (és broma aquest darrer). Podria continuar amb aquesta llista mai abans, però no val la pena. Dir que, tot i això, sempre he tingut facilitat d’aprendre noves competències (les que m’han interessat) i no m’ha resultat difícil adquirir-les al llarg d’aquest curs.

En aquesta fase de publicació m’ha permès familiaritzar-me amb el Canva, zoom i wordpress (aquest darrer sí que ho havia fet servir). Indicar, també, que sóc un iniciat. En cap moment sóc un expert, però crec que un dels objectius de la realització de la revista, i del màster en general, és posar-nos la llavor al nostre interior i nosaltres, anant-la regant, poder fer créixer, amb els anys, un arbre (o planta o el que sigui) gran i robust. I efectivament, amb la metàfora anterior, vull fer entendre que ara s’inicia una nova fase per a tots on hem de digitalitzar-nos al màxim perquè el jovent ja ho ha fet i ens porten uns passos d’avantatge (almenys en el meu cas).

Per evidenciar l’aprenentatge de la competència digital us adjunto l’apartat per fer un certificat digital. No és un tema específic de FOL, però vam creure oportú que havia de ser-hi perquè ho necessites per molts de tràmits en línia. Aquest apartat el vaig fer jo i vull fer evident tots aquells aspectes digitals que he après per tal de poder fer la redacció (l’evidència és com configurar l’ordinador, on para el certificat digital, com exportar-lo, etc.).

RELACIÓ A L’APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

En aquesta darrera part ha sigut on he après més contingut de FOL. El motiu és que quan hem escrit la revista no ens hem repartit les parts, les hem anat escrivint col·laborativament. Crec que és la millor forma d’aprendre. Tot i això, el meu bagatge professional anterior m’ajudarà a poder explicar concretament el contingut, a excepció dels Riscos Laborals. Aquesta part sí que requereix un estudi per part meva. Voldria comentar-vos que tampoc ho considero de molta dificultat perquè, tots els que hem treballat, hem hagut de fer cursos de prevenció de riscos laborals i coneixem una mica que comporta. Sabem que els riscos varien en funció de la feina que fas, però molts d’ells són de sentit comú i a vegades comuns.